Estimat waterpolo

Estimat,
T'he de deixar.
Sé que hi ha moltes maneres més delicades o més romàntiques d'acabar una relació tan llarga.
Podria dir-te que et deixo perquè ja no m'atraus o perquè de mica en mica t'he oblidat. Però t'enganyaria, prefereixo dir la dura, sincera veritat perquè et valoro i no vull mentir i amagar els meus sentiments a tu.
Bàsicament, et deixo perquè aquesta relació ha arribat al seu límit, és a dir, quan estic amb tu el meu cos comença a tremolar i procupar-se de no fallar-te, d'estar amb tu sempre. de no enganyar-te ni tu a mi, i al final ha resultat que vull viure noves experiències, tenir noves sensacions i trobar a algú millor, però tu ets perfecte.
Aquests 6 anys al teu costat han estat meravellosos. Hem conegut tantes coses junts, hem viatjat per tota Catalunya, hem experimentat tants records bells i dolços que fa que em sigui molt difícil separar-me de tu, però la vida continua...
Encara que puguis pensar el contrari, ni les meves germanes ni el meu pare no han tingut mai res en contra teu i sempre han respectat la nostra relació.
Adèu, waterpolo.
Adèu, estimat waterpolo.
T'he de deixar ja que faig el que crec que he de fer. Mai t'oblidaré, espero que tu facis el mateix. <3

Bellesa del meu món posseït

Hores viuré aquí,
lligat al camí
de la meva solitud.
Potser al vespre vindran, 
però només jo recordo,
la nit.

Allò que hem tingut al matí,
es perdrà en la inútil tarda.

El rellotge, ple de minuts,
diu com se'n van els anys.

Transcorren els segles i hem veig enyorant
tot allò que no tinc, i jo,sol;
no sabré comprendre,
els límits del meu cos.